“La Maria no té por” va començar com una cançó de Dani Miquel que feia recompte dels personatges que al llarg dels temps han espantat les criatures arreu del nostre territori.

Més tard, Andana Editorial va confiar en Francesc Gisbert i Riccardo Manischaldi perquè convertiren aquesta cançó en un àlbum il·lustrat que portaria el mateix nom i que l’any 2014 va guanyar el premi de la crítica dels escriptors valencians al millor llibre infantil.

El passat mes de setembre, a més, la gent de Disparatario va estrenar la dramatització de la història de la Maria i ho ha fet, com tot allò que fan, amb un gust increïble i amb una posada en escena impecable.

Un recorregut de la mà dels personatges de la nostra tradició

Potser ja heu tingut la sort de veure la materialització del Butoni que es passeja amb Dani Miquel en alguns dels seus espectacles. El Butoni, la Bruixa Pinta, l’Home del sac, el Banyetes o la Quarantamaula són altres dels personatges que aquesta companyia de titelles ha recuperat i que apareixen físicament en aquesta obra, a més d’altres espantacriatures que només s’esmenten, per tal que cadascú es faça una imatge de la seua representació. I és que, tal i com afirma Joan Francesc Mira “el món no és només allò que vostés veuen amb els ulls”, sinó que el simple fet d’esmentar els personatges que han passat de boca a boca en les històries i llegendes valencianes ja fa que aquests continuen vius, siga amb la representació imaginària que siga.